Texte depositat en:

Registre de la Propietat Intel·lectual de Barcelona

Número: 02/2004/6728

 

 

TEORIA DE LA MIRADA NO COMPETITIVA

(PSICOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ NO VERBAL)

 

HIPÒTESI

 

A través de la via:

 

Ull Dominant Nervi Òptic Còrtex Visual Mòdul Cognitiu

 

La dominància es transmet i processa de manera instintiva i no conscient, per la qual cosa mirar directament a l'ull no dominant evita en gran manera la lluita que s'estableix per la jerarquia a través de la mirada; el que suposarà una millora de les relacions interpersonals.


Vies a través de les quals es transmet i processa la dominància:

 

✧  En destres: Ull DretNervi Òptic (per Quiasma Òptic) ➜ Còrtex VisualMòdul Cognitiu

✧  En esquerrans: Ull EsquerreNervi ÒpticCòrtex VisualMòdul Cognitiu

✧  En ambidextres: Per qualsevol de les dues vias, en funció de la dominància hemisfèrica

 

 

PER QUÈ

 

Contacte Ocular i Dominància

 

Expressions facials, gestos i altres elements del comportament expressiu dels animals (lligats a la comunicació visual) estan diferenciats, graduats de manera precisa i mostren elevada variabilitat, la qual cosa els permet expressar amb gestos l'ordre jeràrquic que ocupa l'animal respecte a cada oponent. Reduccions limitadores de l'expressió facial (i del comportament expressiu global) originen problemes en la comunicació social. Tal gradació d'expressions facials, i del llenguatge corporal en el seu conjunt, es complementa evidentment, amb el sistema de comunicació gradual sonor.

La comunicació visual es manifesta doncs com a fonamental a l'hora de processar tots aquests estímuls, encara que més enllà d'aquesta funció, juga per si mateixa una paper cabdal a l'hora d'establir una jerarquia per dominància. Aquest fenomen és observable en moltes espècies animals, sobretot en els mamífers més evolucionats i particularment en l'ordre dels primats, el goril·la seria el cas paradigmàtic. Mantenir la mirada fixa en un congènere pot considerar-se un desafiament i desencadenar una resposta agressiva immediata.

De la mateixa manera, en l'espècie humana, no sembla arriscat aventurar que a través del contacte ocular s'estableix una lluita pel poder i la dominància, si bé de manera instintiva (automàtica i inevitable si no s'eludeix el contacte ocular) i inconscient (en la majoria dels casos).

 

 

Localitzacionisme

 

Gall (1758-1828), va ser famós per la seva Teoria General de la Localització Cerebral, coneguda actualment com Frenologia. Ella consisteix en l'estudi de la correlació entre les característiques de la superfície del crani i les facultats de la persona.

Broca (1861), en els seus estudis sobre l'afàsia, va ser el primer a demostrar l'existència una correspondència entre una funció superior (el llenguatge) i una zona específica de l'escorça cerebral en l'hemisferi esquerre, iniciant-se una nova doctrina científica en la qual es va adoptar una tendència d'estudi molt més metòdica i estructurada.

No obstant això, les teories localitzacionistes han estat fortament contestades pels qui mantenen una visió més holística del funcionament cerebral. Les investigacions sobre l'estructura cerebral i les seves connexions nervioses van permetre reconèixer l'existència de relacions entre àrees distants del sistema nerviós central involucrades en una mateixa funció.

Actualment, la Neuropsicologia Cognitiva accepta com un dels seus supòsits l'existència de diferents components o mòduls, tenint cadascun d'ells una funció determinada i concreta. Un mòdul seria un component del sistema cognitiu amb unes característiques específiques per a cada domini i autònom a nivell computacional, en el sentit que duu a terme la seva funció sense cap mena d'influència d'altres components que estiguin a un nivell superior i està determinat de manera innata.

 

 

Lateralitat

 

Cada hemisferi cerebral per separat té els seus punts febles i forts respecte a una tasca específica. Sembla ser que el nostre encèfal consta d'un hemisferi esquerre, amb capacitat intel·lectual, racional, verbal i raonament analític; i un hemisferi dret amb capacitats de discriminació sensorial, emocional, no verbal i raonament intuïtiu. Si bé, malgrat les sorprenents diferències en les capacitats dels hemisferis aïllats, quan estan interconnectats semblen ajudar-se l'un a l'altre en diverses tasques, tant verbals com no.

 

 

Habilitats Socials

 

Les Habilitats Socials involucrades en el processament de la dominància a través del contacte ocular es trobarien localitzades en un dels hemisferis cerebrals. Aquestes habilitats, en un percentatge molt significatiu de la població es troben lateralizadas en l'hemisferi esquerre.

Ja que són les espècies més evolucionades les que manifesten aquest tipus de comportament i que totes elles presenten com a característica un còrtex prefrontal més desenvolupat respecte a la resta d'espècies, aquesta sembla ser la zona més lògica en la qual se situï el mòdul cognitiu de processament de la dominància.

En aquest Mòdul Cognitiu es processarien els estímuls no verbals de caràcter comunicacional, com ara gestos, postures, expressions facials... Tots ells són potencials transmissors de dominància, si bé la mirada ho és d'una manera més atàvica i exaltada.

 

 

Dominància Hemisfèrica

 

El control de la majoria de les formes de conducta apreses per l'home recau preferentment en un dels hemisferis cerebrals. Aproximadament el 90% dels adults usen més hàbilment la mà dreta. Així doncs, en els destres l'hemisferi cerebral dominant és l'esquerre, perquè són els centres motors d'aquest costat els que controlen el moviment de la mà dreta; en tant que es considera que en els esquerrans l'hemisferi dret és dominant, per als moviments de més precisió i habilitats de la mà.

 Com s'ha comentat, la gran majoria de la població és destra homogènia. La lateralitat homogènia dominant s'entén com a idèntica en els tres nivells següents:

✧  L'ull dominant és el que roman obert quan es fa l'ullet.

✧  La mà dominant queda a dalt si demanem que es col·loquin els punys tancats l'un sobre l'altre.

✧  El peu dominant és el que es tria per a saltar "a peu coix".

La dominància ocular es defineix generalment com una preferència per l'ús d'un dels ulls enfront de l'altre per a una determinada tasca. D'altra banda, seria impossible relacionar la dominància ocular amb la dominància cerebral quan considerem la semidecussació quiasmàtica, ja que la informació de cadascun dels ulls es projecta sobre els dos hemisferis cerebrals. A causa d'aquesta característica, és més correcte parlar de dominància en funció de la tasca o capacitat específica i de la seva localització en l'escorça cerebral.

 

 

 

MÉS ENLLÀ DE LA HIPÒTESI

 

L'Evidencia Empírica

 

✧ Donades les característiques descrites de lateralitat i dominància entre la població, la tècnica apropiada és la de mirar a l'ull esquerre (no dominant) de les persones destres, i a l'ull dret (no dominant) de les persones esquerranes.

✧ L'efecte positiu és molt més evident en individus dominants i/o resistents a la dominància. També ho és, si bé en menor percentatge, en individus tímids o amb dificultats per a les relacions socials (la presència o no de trets dominants explicaria la variabilitat quant a l'eficàcia de la tècnica en aquests tipus de població).

✧ Dos trets de dominància, o dues dimensions del mateix tret estan implicades: dominància, i resistència a la dominància; i no correlacionen.

✧ Si bé seria suficient amb evitar el contacte ocular per a dissipar el "joc de poder", en considerar-se que mantenir el contacte ocular és prova de sinceritat, autoconfiança i credibilitat, l'ús de la tècnica proposada revertiria conseqüentment, en la millora de les relacions interpersonals.

✧ En la nostra societat la jerarquia s'estableix, o pretén establir-se, en funció de paràmetres com ara: intel·ligència, cultura, creativitat, capacitat de treball, etc. La dominància biològica en general, i en particular l'expressada a través del contacte ocular pot jugar un paper anacrònic i pertorbador, per la qual cosa el seu control o limitació redunda en una major qualitat de les relacions interpersonals i facilita un procés de jerarquització més harmoniós en funció dels paràmetres esmentats.

✧ La millora de les relacions interpersonals es produeix tant en el cas d'establir noves relacions, com en el de les ja establertes.

✧ En el cas d'ambidextres l'ús de la tècnica no produirà cap efecte fins que l'observador esbrini quin hemisferi exerceix la dominància ocular del subjecte observat. L'experiència ho converteix en un ràpid procés.

✧ S'observa plena coincidència entre ull dominant i mà dominant, no havent-se observat casos des de l'experiència que contradiguin aquesta asserció.

✧ Dues importants qüestions s’han de plantejar futurs estudis referents a aquesta teoria. La primera confirmar, mitjançant Tècniques de Neuroimatge (Tomografia per Emissió de Positrons seria la més apropiada) la presència d'activitat neuronal davant situacions experimentals de manteniment del contacte ocular. La segona, confirmar mitjançant el disseny d'alguna enquesta o escala per al “abans” i el “després” de la implementació de la tècnica, amb la finalitat de conèixer l'efecte positiu en les relacions interpersonals, si n'hi hagués. Òbviament, els trets de personalitat de dominància, i de resistència a la dominància han de jugar un rol fonamental en el disseny experimental.

 

capra@staringeye.com

psicòleg & psicoterapeuta

Universitat de Barcelona Reg Num 0401742

U.N.E.D. Reg Num 143570

 

Com esmentar aquest treball: lliure esment o reproducció en treballs de caràcter científic

Nota: Les variacions observades en el text respecte a l'original són de caràcter merament semàntic o explicatiu i no afecten ni modifiquen en cap cas el contingut ciéntíico de la teoria